V. Zurita, Crònica, IV, 13, qui relève que c'est un très jeune chef de guerre. 57 Les honneurs de Roda, Cabrerès, les châteaux de Montclús, Montpalau et Sant Iscle. 58 MARTÍNEZ GIRALT, A., « L'agitat retir monàstic del vescomte Bernat II de Cabrera », dans Quaderns de la Selva, pp.20-53, 2008.

T. I. Historia, Le comte d'Osona a envoyé Berenguer de Maylla. 204 Cortes de los antiguos reinos de Aragon, Valencia y Cataluña publicadas?, pp.561-564, 1896.

. Toponyme-non-identifié, 1297 XXXII, p. 446. 1298 XXXII, p. 393-4. 1299 XXXII, p. 309. 1300 Malheureusement c'est un toponyme courant. 1301 Défaite de l'armée navarraise menée par le Captal de Buch face à Du Guesclin. 1302 CONTAMINE, P., « Les compagnies d'aventures en France pendant la guerre de Cent ans, pp.461-1296, 1975.

O. Ayala, R. Cit, P. E. Fowler, and K. , The English intervention in Spain and Portugal in the time of Edward III and Richard II 1308 XXXII, p. 340. 1309 XXXII, p. 325, nous sommes sans doute en avril Medieval mercenaries. Vol I: The great companies, pp.317-1307, 1955.

!. Avec-les-plus-gros-poids-qui-furent and . Xxxii, Sans doute 60 livres, XXXIII, p. 47. 1314 XXXII, p. 481. 1315 Quatre pour F. d'Averso (XXXII, p. 384), cinq jours selon Jacme Corbera et Melchior de Marinis (XXXII, p. 347 et p. 351), six jours (XXXII, huit jours notamment pour Anthoni Peretz (XXXII dix jours pour Bernat de Vilacorba (XXXII, pp.394-378

X. , P. , K. Russell, P. E. , K. et al., dita ciutat que ell fos compres e mes en los tractaments que havien ab lo Rey don Enrich XXXII Medieval mercenaries. Vol I: The great companies The English intervention in Spain and Portugal in the time of Edward III and Richard II Medieval mercenaries. Vol I: The great companies, pp.413-171, 1365.

. Toutefois and . Le-vicomte, Illa est à Albarracin le 30 octobre 1367 (Zurita, IX, 67) ? 1465 Zurita, X, 10. des premiers paragraphes, il dit qui était présent 27 , prenant soin de préciser à qui et par qui a été répétée l'information 28 , et quand il a participé lui-même à la diffusion de l'information 29

. Mise-au-point-synthétique-dans:-sarasa, E. Sánchez, S. Justicia-de-aragón-en-la-edad-media-wouts, H. Le, C. Et et al., Génesis y primer desarollo », VIII Encuentro de estudios sobre el Justicia de Aragón, 3-4 juin, Cahiers d'études hispaniques médiévales, pp.277-300, 2006.

I. Zurita, E. Sarasa-sánchez, R. Estevan, and M. , Génesis y primer desarollo, El Justicia de Aragón en la Edad Media, p.8081, 1363.

M. , M. Pidal, and R. , Entre la paz y la Guerra la Corona catalano-aragonesa y Castilla en la baja edad media, Historia de España, pp.409-84, 1976.

M. Pidal, R. Historia-de-españa, and . Op-cit, Zurita, (IX, 56) dit que le vicomte de Cardona et Olfo de Proxida ont été envoyés comme ambassadeurs à cette fin. Menéndez Pidal situe les faits en avril 1364, ce qui paraît peu cohérent. 60 Chapitre 21 des actes d'accusation de mai 1364 (XXXIII, pp.90-121

. Pere-de-blanes-tient-la-ville-et-le-château, Il y a, à partir de la moitié du XIV e siècle, près de l'église paroissiale un palais construit par les Cabrera 393

. Sur-le-massif-de-montseny, Agudes est un achat de Ramon de Cabrera, le grand-père de Bernat de Cabrera, frère de Guerau VI à son neveu, Pons d'Empuries 395 Le 20 octobre 1342, le vicomte de Cabrera reconnaît tenir en fief de l'Hôpital de Saint-Jean de Jérusalem (vila de Sant Celoni, les châteaux d'Agudes et Miravalls et autres lieux du Massif de Montseny 396 . Il tient donc les juridictions haute et basse, ost et chevauchée, sauf sur les hommes du prieuré de Sant Marçal et Sant Johan de Campins (où il y a un partage de juridiction et des droits

. Méditerranée, L'exception est constituée par le prieuré de Sant Celoni

I. Guri and J. M. , « Unes franqueses per a la vila i el port de Blanes », Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia Barcelona, pp.263-270

I. Pierre and . Donc-le-comté, Osona, qui est confié au fils de son conseiller : la part royale de Vic, tous les droits sur Gurb

L. 'ensemble-est-considérable, L'affouagement (fogatgement) des Corts de Cervera permet d'en saisir l'ampleur. En 1360, l'imposition porte sur 4071 feux dont 2466

. Appartiennent-À-l-'héritage-des-cabrera-moncada-ou-foix, 1625 sont liés au comté d'Osona et 185 à la vicomté de Bas 401 Seul le comté d'Empuries en a plus

. Éléonore and . La-vicomtesse-de-cabrera, Osona et Berenguer de Maylla, en présence notamment de Jacme Dezfar, chancelier du duc. La famille Cabrera doit remettre au roi Hostalric, Blanes, Sant Pol et d'autres lieux du Maresme. Le roi doit remettre les châteaux et lieux à des chevaliers et hommes de paratge ni suspects ni ennemis. Ces chevaliers gardiens reçoivent les serments des populations de ces lieux avec accord des épouses et de Maylla

C. Vilafrancha and L. Château, Hostalric 404 Le 2 juin 1364, 401 Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principados de Catalunya, t. 2, Madrid , 1897, En vertu de ces accords, le 2 juin 1364, pp.184-186, 1075.

M. Berenguer-de, Osona, de livrer les places maritimes et tous les lieux de ce comté, comme la cité de Vic, au noble Ombert de Bellescar, lieutenant du gouverneur général, et de prêter serment au roi. Le même jour, Ombert de Bellescar reçoit l'ordre de réunir des armées avec les gens des vigueries de Barcelone, Manresa, Berga et du Ripollès contre Vic, qui ne veut pas se soumettre, et de l'occuper comme les lieux et châteaux du comté d'Osona qui appartiennent aux Cabrera 407 . Le 17 juin, Ombert de Bellescar, conformément à la saisie programmée, reçoit l'ordre de recenser les biens de Bernat de Cabrera 408, Il semble donc que la priorité est donnée aux places littorales et au comté d'Osona, tandis que la garde royale doit suffire pour les autres châteaux et territoires des juridictions des vicomtés de Cabrera et de Bas

. Cabrera-fut-injuste-et-que-la, cité a souffert par deux fois de l'oppression des armées venues de 405, pp.2-2, 1076.

. Cabrera, . Pladevall, A. Font, E. Junyent, J. et al., El comtat d'Osona a mig segle XIV, pp.209-408, 1969.

J. Remet-la-somme-À-bernardi, E. Jurisdiccions, I. Privilegis-de-la-ciutat-de-vich, and M. J. , 1542, fol 230r, Diccionario crítico de juristas españoles, portugueses y latinoamericanos (hispánicos, brasileños, quebequenses y restantes francófonos) Lunes est originaire d'Ausone, il a notamment travaillé sur les droits de représailles et commenté les Usatges, pp.219-639, 1969.

. Bernat-de-cabrera-cambrer-major-du-duc, tuerait le duc et l'infant Martin mourrait aux mains du Roi de Navarre en otage car les accords ne seraient pas accomplis entre le Seigneur Roi et le roi de Navarre, ce dernier s'opposant aux longueurs dues aux obstacles que ledit Bernat s'efforcerait de mettre

M. Le-leny-est-un-vaisseau-léger and . Aragon, Les termes de glavio et de lance définissent une unité militaire de trois hommes : un homme d'armes ou un cavalier léger, un page et un auxiliaire armé 1, SOURCES

D. Archivo-de-navarra, C. De, and . Caj, 18, n°114, II 3 novembre 1364 à Olite Charles II ordonne à son trésorier García Miguel de Elcarte de verser 2000 florins à Bernat de Cabrera, sa pension de l'année 1363, florins au comte de Dénia 1000 florins à Raymón Alemán 500 florins Berenguer de Pau 100 florins Jaime de Conessa, 2000.

. Caj, 18, n°19, I 3 mars 1364 à Sos Alfonso de Ribagorza-Dénia reconnaît recevoir 2000 florins de sa rente annuelle assise sur Tudela

M. De, R. , and A. , Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso, 1994.

P. Bofarull-y-mascaró, Ordinacions fetes per lo molt alt senyor en Pere Terç rey d'Arago sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort, Colección de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, p.1850

. Cortes-de-los-antiguos-reinos-de-aragon, Valencia y Cataluña publicadas por la Real Academia de la Historia, OLIVER Y ESTELLER (éd.), tomes I&2, pp.1896-97

A. Beauchamp, Gouverner la Catalogne en l'absence du roi : la lieutenance générale de l'Infant Pierre d'Aragon (1354-1355), thèse soutenue sous la direction de F. Bériac-Lainé, 2005.

A. Beauchamp, De l'action a l'??criture: Le De Regimine Principum de l'infant Pierre d'Aragon (V. 1357-1358), Anuarios de Estudios Medievales, pp.233-270, 2005.
DOI : 10.3989/aem.2005.v35.i1.140

B. A. Régence and . Continuité-de-l-'oeuvre-royale, Un testament et des codicilles inédits (1354) de Pierre IV d'Aragon », Mélanges de la Casa de Velázquez, pp.38-39, 2008.

A. Beauchamp and . Les, lieutenants généraux des rois d'Aragon de la fin du Moyen Âge : médiateurs de la parole du prince ou voix de la royauté », Cahiers de linguistique hispanique médiévale, pp.45-64, 2008.

A. Beauchamp, « Ordonnances et réformes de l'Hôtel royal au début du règne de Pierre IV d'Aragon », Anuario de Estudios Medievales, pp.555-573, 2009.

T. N. Bisson and . Statebuilding, in the medieval crown of Aragón » : El poder real en la corona de Aragon (siglos XIV-XVI), XV e Congres d'Historia de la Corona de Aragon, pp.141-158, 1993.
DOI : 10.1093/acprof:oso/9780198202363.001.0001

J. Blanchard, Représentation, pouvoir et royauté à la fin du Moyen-Age, Actes du colloque organisé par l'Université du Maine les 25 et 26 mars, 1994.

J. Blanchard, Commynes et les procès politiques de Louis XI, Du nouveau sur la lèsemajesté, 2008.

J. Boadas-i-raset and L. Casellas-i-serra, Catàleg de pergamins del fons de l'ajuntament de Girona (1144-1862), t. I, 2005.

B. and P. Prendre-parti, Pour une sociologie historique, 1989.

C. Pliego and J. V. , « Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieval. La liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351, Anuario de Estudios Medievales, pp.36-37, 2006.

C. Surís, A. De-montpalau, and . De, Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon aprobadas por el rey Pedro IV, p.1787

C. García and J. , Castilla y León durante los reinados de Pedro I, Enrique II, Juan II y Enrique III, p.1891

C. , M. P. Boucheron, O. Et, and N. , Aragon à partir de l'exemple du livre du Conseil du Justicia d'Aragon (1456) » : L'espace public au Moyen Age

C. Soley and V. , Los vizcondes de Cabrera, monografia histórica, 1968.

C. , P. Stati-regionali-e-apparati-burocratici, and N. Corona, Aragona (sec.XIV e XV) » : XVIII° Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, pp.99-143, 2005.

C. Paretas and M. , La casa de Xerica i la seva politica en relacio amb la monarquia de la Corona d'Arago: Segles XIII-XIV, 1998.

C. and J. La-population-catalane-au-xive-siècle, Comportements sociaux et niveaux de vie d'après les actes privés », Mélanges de la Casa de Velázquez, pp.159-187, 1969.

D. Fluvià and A. , Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Chronologia de comtes i vescomtes, 1989.

F. Montfort, G. Martínez, and M. , « Mercaders-banquers barcelonins: l'endeutament de la monarquia i la fallida de la taula de canvi de Pere des Caus i Andreu d'Olivella el 1381 " : El món del crèdit a la Barcelona medieval, Quaderns d'Història, pp.197-220, 2007.

G. , C. Péquignot, and S. , À propos de quelques ouvrages récents, p.p, 2006.

G. De and A. Velasco, « Las fortalezas aragonesas ante la gran ofensiva castellana en la guerra de los dos Pedros, Revista de Historia Jerónima Zurita, pp.12-13, 1961.

H. and S. Le, Justicia dans quelques Chroniques de la couronne d'Aragon », Cahiers d'études hispaniques médiévales, pp.277-300, 2006.

. Poderes-públicos-en-la, Europa medieval : Principados, Reinos y Coronas Actas de la XXIII Semana de Estudios Medievales de Estella, pp.22-26, 1996.

J. Benito and N. , « La correspondancia integrada en los procesos judiciales del siglo XIV en Cataluña. Fución y contenido » : VI Congresso internacional de Historia de la Cultura escrita, pp.53-66, 2002.

L. Quesada and M. A. , « El ejercicio del poder real : instituticiones e instrumentos de gobierno» : El poder real en la corona de Aragon (siglos XIV-XVI), XV e Congres d'Historia de la Corona de Aragon, pp.73-140, 1993.

L. Gómez and M. , La guerra de los Dos Pedros en Aragón (1356-1366) Impactos y trascendencia de un conficto bajomedieval, Thèse doctorale, 2009.

L. Gómez and M. , traición y lesa maiestas en Aragón durante la guerra de los dos Pedros (1356-1366) », e-Spania , mis en ligne le 16 janvier 2013

L. , F. Les-prisonniers-en-europe-occidentale, C. , S. Cazals, R. Et et al., XIV-XV° siècles) Massacre, échange ou rançon » : Les prisonniers de guerre dans l'histoire, Contacts entre peuples et cultures, Toulouse, pp.107-124, 2003.

L. and F. «-l-'image-du-roi-dans-le-ms, Espagnol 99 de la BNF (c. 1350-1360) », e-Spania, mis en ligne le 25 juin, 2007.

L. , R. Rousseaux, and X. , justice pénale et histoire : bilan et perspectives, pp.20-21, 1992.

L. Rodríguez and C. , Corona y las jurisdicciones señoriales en el Reino de Valencia durante el reinado del Magnánimo, pp.127-166, 2003.

M. and M. Façons-de-croire, Le témoin et le juge dans l'oeuvre juridique d'Alphonse X le Sage, roi de Castille, Sciences Sociales, vol.54, issue.1, pp.197-218, 1999.

M. De, R. , and A. , Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso, 1994.

M. Godes and J. , El poder i la dignitat. Relat sobre les vides encreuades de Pere III i

M. Sans and J. , Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbó, 1900.

M. Estragués and T. De, « El régimen jur?dico de los juristas de Barcelona en la baja edad media », Barcelona quaderns d'història, pp.193-212, 2001.

M. Estragués, T. De, . Del-poder-legislativo-y-la-coronaétat, A. Gouron, and A. Rigaudiere, Aragon (s. XIII-XV) : Renaissance du pouvoir législatif et Genèse de, pp.165-177, 1988.

M. Montoliu and F. La-casa-de-luna, 1276-1348): Factor politico y lazos de sangre en la ascension de un linaje aragones, 1990.

N. Soria and J. M. , « La historia política : retos inmediatos », Medievalisme : Noves perspectives, VII° curs d'estiu Comtat d'Urgell, pp.43-61, 2003.

O. Lázaro and M. , « Les dotacions dels vaixells de l'armada de 1354. Motivacions, context social i costos humans, pp.2007-1554

O. Lázaro and M. Estrategia, operaciones y logística en un conflict mediterráneo. La revuelta del Juez de Arborea y la « Armada e viatge » de Pedro el Ceremonioso a Cerdeña (1353-1354) » , Anuario de Estudios Medievales, pp.38-40, 2008.

O. Gost and P. , « Ell consell de Cent durant l'Edat mitjana, Quaderns d'Història, pp.21-48, 2000.

P. Martín, B. Moderne, J. Genet, and B. Vincent, « Los actos de coronacion y el proceso de 'securalizacion' de la monarquia catalano-aragonesa (Siglos XIII-XIV) » : État et Église dans la Genèse de l, pp.113-127, 1986.

P. Martín and B. , Sobre la redacción y difusión de las 'Ordinaciones' de Pedro IV de Aragón y sus primeros códices », Anuario de Estudios Medievales, pp.659-681, 1995.

P. Martín and B. , « Imágenes y símbolos del poder real en la corona de Aragón

. El-poder-real-en-la-corona-de-aragon, XV e Congres d'Historia de la Corona de Aragon, Jaca 20-25 septembre 1993, I-1, siglos XIV-XVI), pp.191-229, 1996.

P. Bagliani, A. Pibiri, E. , R. , and D. , L'itinérance des seigneurs (XIV e -XV e siècles, 2001.

P. Font and A. , El comtat d'Osona a mig segle XIV, Origen i extension del comtat d'Osona creat pel rei Pere III a favour de Bernat III de Cabrera el Ir marc de 1356, 1972.

P. Guri and J. , « El dret comú a Catalunya », Recull d'estudis d'història jur?dica catalana, pp.65-88, 1989.

P. Guri and J. M. , « Unes franqueses per a la vila i el port de, pp.263-270, 2005.

R. Sala and A. , « Finanzas municipales y banca privada en la Cataluña bajomedieval: los cambistas y la hacienda local de Gerona (1330-1380) » : Estudios recientes de jóvenes medievalistas

R. Sala and A. , « Un estudi de cas dels canviadors de la Girona del segle XIV: Ramon Medir. (ca. 1330-1382), pp.15-17

R. , M. La-banca-i-la, and L. Corona, Aragó, a finals de l 'Edat Mitjana i començaments de la Moderna, Acta Historica et Archaeologica Medievalia, pp.11-12, 1990.

R. Torres, J. M. Tura-masnou, and J. Montsoriu, gènesi, evolució i decadència d'un gran castell medieval» : Actes del Congrés, Els castells medieval a l Mediterrània nordoccidental , celebrat a Arbúcies els dies 5,6 I 7 de marz de, pp.37-66, 2003.

S. Abad and R. , La Guerra de los dos Pedros 1356-1369, 2008.

S. Serrano and J. , Guerra y nobleza en la corona de aragón. La Caballería en los ejércitos del rey (siglos XIV-XV), thèse doctorale, 2003.

X. ». Aragón, XVIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, pp.737-764, 2004.

I. Juan, Monarquia, ciudades y relaciones entre el poder y los subditos, pp.1458-1479, 2004.

S. Martínez and M. , El naixement de la fiscalitat d'Estat a Catalunya, segles

S. Martínez and M. , « Un episodio de la guerra de los dos Pedros : la defensa costera de Cataluña en el verano de 1365 »: Poder y sociedad en la baja Edad Media Hispánica. Estudios en homenaje al profesor Luis Vicente Díaz Martín, pp.273-288, 2002.

S. Martínez and M. , « Cortes et fiscalidad : el cas de Cataluña durante la segunda mitad del siglo XIV » : Aragón en la edad media, XXI, pp.279-308, 2009.

S. Martínez and M. , « Defensar lo principat de Cathanunya en la segunda mitad del siglo XIV : de la prestación militar al impuesto » : Pagar el Rey en la Corona de Aragon durante el siglo XIV, pp.171-211, 2003.

Z. Zabalegui and J. , « Participación navarra en la guerra de los dos Pedros (julio de 1362 -abril de 1363) », I Congreso General de Historia de Navarra, pp.685-691, 1986.